Si entreu al compte d’Instagram de Bioacció (instagram.com/bioaccio/), de seguida us fareu una idea de qui és Judith Meseguer. En aquest hi conviuen imatges de viatges acompanyant productors de planta, primers plans de petits insectes que a vegades causen problemes i d’altres els solucionen, i algun pastís d’aniversari amb un immens “Per molts anys, mama”.
Judith Meseguer, Tècnica Agrícola per la Universitat de Girona, va crear Bioacció fa poc més de cinc anys —tot i que compta amb més de quinze d’experiència en el sector— amb un objectiu primordial: ajudar els agricultors en la recerca de solucions als problemes de sanitat vegetal que els sorgeixen diàriament. I fer-ho amb el màxim respecte pel medi, és a dir, aprofitant al màxim tots els recursos disponibles intentant que afectin el menys possible.
Fa una mica més de tres anys que col·labora amb SalaGraupera i, en aquest temps, ha aconseguit —tot i ser una col·laboradora externa a l’empresa— formar part activa de l’equip que porta les regnes de la companyia pel que fa al cultiu. La seva tasca a SalaGraupera és clau, ja que s’ocupa del control del cultiu, del planter i de l’eradicació de plagues. Tot un repte.
De petita no volia ser Tècnica Agrícola —possiblement perquè ni tan sols sabia què era això— però sí que volia ajudar: “M’havia plantejat dedicar-me a l’assistència social, a ajudar la gent”, i potser no ho fa d’una manera, però segur que ho fa d’una altra.
És clarament positiva. Tot i saber que cultivar (ella ho anomena fer créixer una planta) és una tasca difícil, opta per buscar-ne la part més favorable, trobar solucions perquè sigui una feina menys feixuga i més rendible, tant en termes personals com econòmics i empresarials. És per això que fins i tot s’implica a l’hora d’aconsellar en altres àmbits que van més enllà del cultiu. La comercialització o la comunicació també són aspectes dels quals es pot parlar amb Judith Meseguer.
En aquests dos darrers anys, marcats per la pandèmia, pel descens del consum i per la disminució de la mobilitat... ella ha intentat ser sempre al peu del canó amb els seus consells, les seves anàlisis i el seu suport, tant tècnic com empresarial.
Judith, com erròniament es podria pensar, no està en contra de l’ús de químics en el procés de cultiu. El que cal és fer-ne un bon ús, afirma. “La seva eradicació és inviable si el que volem és obtenir rendiment de la feina que fem. Avui dia hi ha problemes per als quals no hi ha altra solució que no passi per l’ús de productes químics.”
Segurament per això preveu que ens espera un futur certament complex, ja que l’objectiu de reduir l’ús de fitosanitaris en un 50% l’any 2026 no serà fàcil. Així, deixa una pregunta a l’aire: hi ha alternatives reals? Tot i el dubte, creu que el camí en què ens trobem és l’encertat, ja que ens dirigim cap a un major equilibri entre el respecte pel medi i els mètodes de control dels problemes derivats del cultiu.
En aquest sentit, destaca la feina dels nous cultivadors. Tenen la ment més oberta, ens diu, i s’atreveixen a treballar amb menys pesticides o a incorporar actuacions amb plantes reservori. Troba a faltar més gent (professionals, urbanistes, arquitectes o particulars) que vulgui implantar més verd al carrer. “Costa integrar el verd en l’urbanisme.”
Judith ens confessa que ser dona en l’entorn professional en què es mou no sempre ha estat fàcil, que sempre cal demostrar una mica més del que s’exigeix a un home, però que, quan s’estabilitza una relació professional, “la confiança és extrema i et sents molt estimada i valorada”. I just aleshores és quan la feina és més profitosa, quan més que col·laboradora es converteix en part de l’empresa per a la qual treballa.
La seva és una feina de frontera. Intenta jugar als límits: el mínim possible de químics i el màxim possible de biològics per aconseguir el màxim retorn amb el mínim risc. No és una equació fàcil, però Judith la viu amb tranquil·litat i plena consciència: “L’eradicació dels químics és inviable si l’objectiu és obtenir rendiment del cultiu. Els hem de considerar aliats”, però cal compatibilitzar-los amb altres elements —els biològics— que ens aportin equilibri.
I ho diu amb tota la claredat, sense embuts, amb la transparència de qui sap que té a les seves mans una part de l’èxit dels altres, però amb tota la intensitat de qui afirma que “quan mor una planta queda un buit” que ella, amb la seva tasca diària, ajuda a omplir amb escreix.

Qüestionari breu
Una planta: l’Hibiscus
Un animaló: el gat
Un jardí públic: la Devesa (Girona)
Un paisatge: el Montgrí
Un país: Catalunya
Una ciutat: Girona
Una persona: el meu marit
Un llibre: Anna Frank
Una música: Tina Turner
Un tret característic: l’honestedat