Si entreu al compte d’Instagram de Bioacció (Instagram.com/bioaccio/) de seguida us fareu una idea de qui és Judith Meseguer. En ella conviuen imatges de viatges acompanyant productors de planta, primers plans de petits insectes que de vegades causen problemes i d’altres els solucionen i algun pastís d’aniversari amb un immens “Per molts anys, mama”
Judith Meseguer, Tècnica Agrícola per la Universitat de Girona, va crear Bioacció fa poc més de cinc anys -tot i que amb més de quinze d’experiència en el sector- amb un objectiu primordial en ment: ajudar els agricultors en la cerca de solucions als problemes de sanitat vegetal que els sorgeixen a diari. I fer-ho amb el màxim respecte per l’entorn, és a dir, aprofitant al màxim tots els recursos de què es disposa intentant que afectin el menys possible. Fa una mica més de tres anys que col·labora amb SalaGraupera i en aquest temps ha aconseguit -tot i ser un partner extern a la companyia- formar part activa de l’equip que porta les regnes de l’empresa en termes de cultiu. La seva feina a SalaGraupera és clau, ja que s’ocupa del control del cultiu, del planter i de l’eradicació de plagues. Tot un repte.
De petita no volia ser Tècnica Agrícola -possiblement perquè no sabia ni què era això- però sí volia ajudar: “M’havia plantejat dedicar-me a l’assistència social, a ajudar la gent” i pot ser que no ho estigui fent d’una forma, però segur que ho fa d’una altra.
És declaradament positiva. Malgrat saber que cultivar (ella ho anomena fer créixer una planta) és una tasca difícil, opta per buscar la part més favorable, trobar solucions perquè sigui un treball menys dificultós i més rendible, tant en termes personals com econòmics i empresarials. És per això que fins i tot s’implica en l’intent d’aconsellar en altres àmbits que van més enllà del cultiu. La comercialització o la comunicació també són aspectes dels quals poder parlar amb Judith Meseguer. En aquests dos últims anys, marcats per la pandèmia, pel descens del consum, per la disminució de la mobilitat… ella ha intentat estar sempre al peu del canó amb els seus consells, les seves anàlisis i el seu suport tant tècnic com empresarial.
Judith, com erròniament es podria pensar, no està en contra de la utilització de químics en el procés de cultiu. El que cal és fer-ne un bon ús, afirma. “La seva eradicació és inviable si el que volem és obtenir rendiment del treball que fem. Avui per avui existeixen problemes per als quals no hi ha altra solució que no passi per l’ús de productes químics”. Segurament per això preveu que ens espera un futur certament complex, ja que l’objectiu d’haver reduït l’ús de fitosanitaris en un 50% el 2026 no serà fàcil. Així, deixa una pregunta a l’aire: hi ha alternatives reals? Malgrat el dubte, creu que el camí en el qual ens trobem és encertat, ja que estem anant cap a un major equilibri entre el respecte per l’entorn i els mètodes per controlar els problemes derivats del cultiu. En aquest sentit destaca el treball dels nous cultivadors. Tenen la ment més oberta, ens diu, i s’atreveixen a treballar amb menys pesticides o a incorporar actuacions amb plantes reservòries. Troba a faltar més gent (professionals, urbanistes, arquitectes o particulars) que vulguin implantar més verd al carrer. “Costa integrar el verd en l’urbanisme”.
Judith ens confessa que ser dona en l’entorn professional en què es mou no sempre ha estat fàcil, que sempre cal demostrar una mica més del que se li exigeix a un home, però que quan s’estabilitza una relació professional “la confiança és extrema i et sents molt estimada i valorada”. I just llavors és quan la feina és més profitosa, quan més que col·laboradora es converteix en part de l’empresa per a la qual està treballant.
La seva és una feina de frontera. Tractar de jugar en els límits: el menys possible de químics i el més possible de biològics per aconseguir el màxim retorn amb el mínim risc. No és una equació fàcil, però Judith la viu amb tranquil·litat i plena consciència: “L’eradicació de químics és inviable si l’objectiu és obtenir rendiment del cultiu. Els hem de considerar aliats”, però cal compatibilitzar-los amb altres elements -els biològics- que ens aportin equilibri. I ho diu amb tota la claredat, sense embuts, amb la transparència de qui sap que té a les seves mans una part de l’èxit d’altres, però amb tota la intensitat de qui afirma que “quan mor una planta queda un buit” que ella, amb la seva tasca diària ajuda a omplir amb escreix.
Qüestionari breu
Una planta: L’Hibiscus
Un animaló: el gat
Un jardí públic: la Devesa (Girona)
Un paisatge: el Montgrí
Un país: Catalunya
Una ciutat: Girona
Una persona: el meu marit
Un llibre: Ana Frank
Una música: Tina Turner
Un tret característic: l’honestedat