Continuant amb el post anterior sobre la notícia de la BBC, “Grass-free lawn opens in London park”, aquesta setmana us presentem una altra planta tapissant molt adequada, per a una jardineria sostenible, com a substitut de la gespa tradicional.
Si al post anterior ens vam centrar en la Pratia pedunculata que es caracteritza per tenir tolerància a la mitja ombra i suportar una certa humitat al terreny. En aquest us presentem una altra planta idònia per substituir la gespa, en aquest cas, en condicions de plena insolació i de baixos requeriments hídrics.
Una de les espècies amb aquestes característiques que podem trobar als Vivers Sala Graupera és la Dymondia margaretae:
Aquesta planta perenne originària de Sud-àfrica, pertanyent a la família Asteraceae, té un creixement ràpid, compacte i ordenat, en forma de roseta basal. Assoleix una alçada de 3 a 5 cm i cada peu s’estén aproximadament en un radi de 15 cm, cobrint totalment la superfície que dóna lloc a una densa estora de color verd blavós; mentre l’anvers, que té textura com de feltre, és de color gris blanquinós i es deixa entreveure a la superfície el que li confereix un interessant dinamisme cromàtic al tapís.
Les flors són compostes, amb forma de margarida, com indica el seu nom, de petit tamany i color groc, que apareixen des de finals d’hivern a principis d’estiu.
La Dymondia requereix un terreny ben drenat, li agraden els sòls lleugerament alcalins i és molt resistent a la sequera. En canvi no tolera l’embassament i aquest fet serà la principal causa que trobem antiestètics rodals marcits. Per contra, quan una Dymondia es troba estressada, ja sigui per una intensa manca d’aigua o d’adob, mostra en major proporció la part blanquinosa de l’anvers de les fulles.
És resistent les gelades poc intenses i suporta correctament el tràfic de vianants lleuger. A més tolera bé la salinitat i la brisa marina.
La Pratia i la Dymondia, entre d’altres, són tapissants que suporten el trànsit lleuger i que es caracteritzen per tenir un ràpid creixement, per això presentem aquestes plantes, ja que moltes vegades es prescindeix d’aquest tipus d’alternatives a la gespa pel seu lent creixement, que fa que el seu maneig sigui més complex i poc estètic en els primers anys d’implantació, però aquest no és cas d’aquestes dues espècies, que per això es postulen com unes molt bones i interessants alternatives a la gespa tradicional.