Saltar al contingut principal
Annual

Cistus I

Publicat el
per Sala Graupera

Moltes vegades, per no dir gairebé sempre, quan passegem pels paisatges mediterranis trobem plantes del gènere Cistus, de la família de les Cistaceae. Es tracta moltes vegades d'espècies pioneres en la recuperació de sòls degradats, especialment després dels incendis forestals. De fet la seva expansió es veu afavorida per ells, ja que les seves llavors s'obren i germinen abans, ajudades per la calor del foc.

A Sala Graupera, disposem d'una gran varietat de Cistus, tots ells híbrids (és a dir que procedeixen del creuament de dues espècies diferents) aquesta característica ve marcada per una x. A continuació, i durant els següents posts, veurem una mica més detalladament les principals característiques de cadascun d'ells.

_Cistus_ x florentinus és híbrid entre Cistus monspeliensis x Cistus salviifolius. És una mata perenne, densa i de port baix, ja que només arriba als 30/40 centímetres d'alt per 60/80 d'ample. Les seves fulles, de color verd fosc, són lanceolades, és a dir, llargues i més amples a la zona central. Contrasten molt bé amb el color blanc de les seves flors. Les flors són petites i abundants, amb cinc pètals que cauen fàcilment de la flor si són colpejades, i els seus nombrosos estams produeixen gran quantitat de pol·len, que atrau molts insectes, com les abelles. Aquesta floració de color blanc es produeix a principi de primavera, durant els mesos de març a maig.

Imatge de Cistus x florentinus; Font: www.vivaipriola.it

És una espècie amb unes necessitats hídriques molt baixes, requereix ser plantada a ple sol, d'aquesta manera obtindrem una abundant floració, tolera també una lleugera ombra, però llavors la floració serà escassa.

Quant als seus requeriments edàfics, creix bé tant en sòl calcari com silici, sempre que aquest terreny tingui un bon drenatge. Respecte al pH, creix bé en sòls alcalins o bàsics. Hem de considerar que es tracta d'una espècie resistent a la salinitat i a la brisa marina.

És una espècie, igual que l'explicada a continuació, Cistus x pulverulentus, pertanyent a la zona climàtica de resistència número 8, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -12,2 / -6,7⁰C, mostrant-se resistent a fortes gelades a les nostres latituds.

Cistus x florentinus tolera les podes, mentre aquestes no siguin molt dràstiques. Es recomana la seva poda a finals de primavera, quan s'acaba la floració, d'aquesta manera mantindrem la planta compacta i vigorosa.

En definitiva, es tracta d'una espècie molt interessant per ser utilitzada en jardineria sostenible, degut a la seva abundant floració. És recomanable una densitat de plantació d'una a dues plantes per metre quadrat.

_Cistus x pulverulentus_ és híbrid entre Cistus albidus x Cistus crispus. És una planta perenne de port baix, arribant al mig metre d'alt per un metre d'ample en exemplars adults.

Les seves fulles són d'un color verd grisenc degut al recobriment tomentós que tenen, i contrasten molt bé amb el color rosa intens de la seva floració. Les flors són d'una mida considerable. Floració molt prolongada dins dels cistus ja que pot anar d'abril a juny a la nostra zona.

Imatge de Cistus x pulverulentus; Font: www.plantlust.com

És una espècie amb uns requeriments hídrics baixos, només requereix reg de suport durant les 8 – 10 setmanes posteriors a la plantació, un cop ben arrelada no requereix cap reg. És interessant cobrir el sòl amb alguna espècie de mulch per retenir la humitat del sòl i evitar l'aparició d'herbes no desitjades que puguin competir amb ella. També requereix ser plantada a ple sol, d'aquesta manera, obtindrem floracions molt abundants.

És recomanable evitar les plantacions en ple estiu, d'aquesta manera ens assegurarem l'èxit en la nostra plantació.

És una planta indiferent al tipus de sòl i de pH, però sí requereix terrenys ben drenats. Igual que Cistus x florentinus, es tracta d'una espècie resistent a la salinitat i a la brisa marina.

Cistus x pulverulentus és molt resistent a la poda, és millor no fer podes molt dràstiques, i intentar fer-les un cop passada la floració.

Es tracta sens dubte, d'una espècie molt adequada per ser utilitzada en jardineria sostenible. Ja que no requereix cap aportació hídrica ni adobats químics i no precisa de gran manteniment per gaudir del seu màxim esplendor.

Recomanem utilitzar una densitat de plantació d'una o dues plantes per metre quadrat.

Es tracta sens dubte de dos grans arbusts que donen molt bons resultats en els jardins i que us animem a provar.