El passat mes d’octubre, el mediàtic jardiner i presentador de la BBC, Monty Don parlava en un article de The Telegraph sobre la necessitat de disposar de terrenys per fomentar l’interès per les plantes en les pròximes generacions, que seran el futur de la professió i del sector. Feia menció a la necessitat de disposar de terres per poder cultivar, experimentar i gaudir amb la vegetació. Ja que comenta, que al Regne Unit actualment, no hi ha prou gent jove treballant en la jardineria i és necessari que els joves se sentin interessats per aquesta professió. I com diu Don, a cap jove adolescent li resultarà interessant la jardineria només a base de llegir llibres i aprendre noms en llatí.
Potser els testos siguin una alternativa senzilla i a més molt vinculada amb la jardineria mediterrània tradicional, on aquests han estat un element recurrent en la composició dels jardins. Per això, en aquesta ocasió, us volem presentar una planta molt agraïda quant a floració i facilitat de cures, que a més s’adapta molt bé al cultiu en test. Perquè, encara que sigui a una escala menor, a través dels testos, poder experimentar l’horticultura i fomentar l’interès pel verd.
Una planta amb aquestes característiques que es pot trobar actualment al Viver és la Boronia crenulata, que és un petit arbust perenne originari de la part occidental d’Austràlia, pertany a la família de les Rutaceae i el seu nom fa referència a un explorador italià que va acompanyar les expedicions a Austràlia al segle XVIII.
És una planta compacta i de port arrodonit, encara que lleugerament obert i despuntat. En ple desenvolupament assoleix uns 60cm d’alçada i uns 80cm d’amplada. Les seves petites flors, formades per quatre pètals de color rosat, són oloroses, i la seva floració que és molt profusa s’estén, pràcticament, al llarg de tot l’any.
Li agrada estar ubicada sota una ombra lleugera i en un lloc resguardat, però també pot estar a mitja ombra, encara que la seva floració es veurà una mica minvada, o a ple sol on el reg requerirà una major atenció.
Prefereix vegetar en sòls fèrtils, lleugers i amb un cert grau d’humitat. No li agraden els sòls molt calcaris, encara que té una certa tolerància a ells i fins i tot pot tenir un bon desenvolupament en sòls argilosos. Té una taxa de creixement mitjana i els seus requeriments hídrics són moderats, encara que convé no deixar assecar el substrat durant períodes prolongats, sobretot el primer any de plantació o si està cultivada en test.
Les necessitats de manteniment són baixes i resulta una planta fàcil de cultivar. Però si es vol conservar el seu port compacte, seran necessàries podes de pinçament freqüents i una poda més intensa a finals d’hivern o a principis de primavera.
La seva resistència a les gelades és moderada, suportant temperatures de fins a -6ºC. Encara que si les arrels estan ben protegides, com per una capa d’encoixinat, té capacitat per rebrotar un cop passats els freds més intensos. És una espècie molt resistent a les plagues i malalties, encara que ocasionalment pot presentar algun problema d’àcars.
Com que és un arbust de mida petita es considera una planta molt adequada per cultivar en test, però també pot utilitzar-se com a bordura en parterres. I les seves branques són habituals en composicions florals.
A Sala Graupera, a més d’aquesta espècie també podem trobar altres Boronias d’interessants característiques com: