Definir els criteris de manteniment requereix un gran esforç de planificació, a més de coneixements tècnics, experiència i una important dosi d’imaginació per pensar com podrà evolucionar l’espai en el futur. Però no per això es pot infravalorar la importància d’aquest aspecte en afrontar l’inici d’un nou projecte.
En aquest sentit, també cal tenir en compte una situació que, lamentablement, és comú que succeeixi. En els casos en què es debaten les solucions del projecte i entren en joc els aspectes formals i de disseny davant d’altres aspectes de caràcter més pràctic com la conservació posterior del lloc, és habitual que els coneixements de professionals amb una vasta experiència en la conservació d’espais verds sigui infravalorada o ignorada. I si un disseny inadequat en sentit pràctic, es combina amb la manca de planificació i l’escassa dotació de recursos per al manteniment, implicarà el fracàs d’aquest espai a mitjà termini.
Malgrat el comentat anteriorment, quan es parla amb un client sobre quin seria el manteniment necessari per conservar correctament un jardí sol aparèixer a la conversa una certa aversió. Es pot entendre que el necessitar, en major o menor mesura, els serveis d’un jardiner, amb la dedicació que l’espai requereixi s’ha convertit en una despesa gens menyspreable que, a priori, ni els propietaris més solvents estan disposats a assumir en el grau que es consideraria ja no òptim sinó necessari o imprescindible.
Per això és molt necessari que els professionals reivindiquin i conscienciïn els seus clients sobre aquest tema, amb els beneficis i el valor que li aporta al lloc.
Al nostre país, on pel tipus de ciutats en què vivim, la proporció de gent que opta per tenir un habitatge amb jardí és relativament petita, crida l’atenció que, normalment, per davant de disposar d’un lloc agradable i bell, de la revaloració de l’habitatge, de les oportunitats que ofereix un espai exterior a l’habitatge i un llarg etc., la preocupació principal a l’hora de concebre aquest espai, és que el manteniment sigui mínim. Quan els projectes de paisatgisme que han estat concebuts per aconseguir un espai amb un mínim manteniment com a única meta, són espais que no es caracteritzen ni per la seva bellesa, ni pel seu dinamisme i que a la llarga acaben resultant uniformes i avorrits.
Amb aquests precedents caldria plantejar-se seriosament la reivindicació de la jardineria i principalment de la figura del jardiner com un professional qualificat i competent, capaç de conservar, potenciar i posar en valor un espai verd. Així com els dissenyadors han d’insistir en què el manteniment és la millor manera de conservar i rendibilitzar la inversió que ha realitzat el client en el seu jardí.
Per acabar, fer èmfasi en la selecció de les espècies. Les plantes adaptades al medi i cultivades al viver en unes condicions similars a les que es trobaran després un cop ubicades al seu emplaçament definitiu suposen un altre element clau en aquest aspecte. Aquestes seran plantes que tindran una fàcil i ràpida adaptació al jardí i un maneig senzill i poc costós, sense per això haver de renunciar a una àmplia varietat d’espècies amb un alt valor ornamental.