Interessant notícia aquesta setmana a la BBC, “Grass-free lawn opens in London park” quelcom així com “una gespa sense cespitoses al país de la gespa”. Una traducció una mica lliure, però aquesta praderia, “patchwork” com l’anomena la periodista, ja es pot visitar en un parc públic de l’oest de Londres. És el fruit de quatre anys d’investigació a la Universitat de Reading, que ha comptat amb la col·laboració de l’administració de Kensington i Chelsea.
Segons explica l’investigador i impulsor del projecte, Lionel Smith, l’objectiu inicial d’aquesta idea era crear quelcom més bell i sostenible que la tan habitual gespa.
En aquest cas cal puntualitzar que amb sostenible es refereix a fomentar i augmentar la biodiversitat i la presència de pol·linitzadors a les zones verdes. Ja que al UK la gespa als parcs públics no acostuma a tenir sistema de reg, com és habitual aquí.
Tot i que sembla un lloc per contemplar i no per ser usat, com podria ser una gespa, les espècies elegides toleren el trànsit i la proposta busca la interacció de la gent amb aquestes espècies, fomentant l’experiència sensorial basada en les olors i aromes d’algunes de les plantes seleccionades.
Per crear espais amb tapissants, que substitueixin la gespa, no només per raons de biodiversitat com en aquest cas, sinó també per gaudir d’una jardineria més sostenible pel que fa al consum d’aigua i a les cures que requereix la gespa, a Sala Graupera es produeixen algunes espècies que poden exercir molt satisfactòriament aquesta funció.
Una d’aquestes és la Pratia pedunculata
Aquesta planta que no creix més d’uns 5 cm d’alt i amb un desenvolupament horitzontal d’uns 30cm, té una tolerància considerable al trepig, i pot ser una opció molt interessant per a aquesta finalitat.
Altres característiques a destacar d’aquesta espècie són, la seva profusa floració que, en un blau profund, va des d’inicis de primavera fins a finals d’estiu. I té un creixement mitjà, a diferència d’altres tapissants que acostumen a tenir un desenvolupament més lent.
És idònia per aquells llocs menys assolellats, on la gespa mai acaba de prosperar bé, ja que la Pratia té una bona tolerància a la mitja ombra. A més és una espècie molt resistent a les gelades i poc exigent quant al tipus de sòl, el que la converteix en una planta molt versàtil i adequada per a multitud de situacions.
Aquí us deixem l’enllaç a la notícia de la BBC