En una visita al Viver fa unes setmanes, em va cridar l’atenció una nova planta que em van mostrar i han començat a cultivar recentment, però que ja es troba disponible en diversos formats.
Aquesta nova planta és l’Euphorbia “Diamond Frost”, que és un cultivar conegut i amb una certa trajectòria d’ús en altres països, i que podem trobar-la entre altres llocs al High Line de Nova York, però malgrat ser especialment apta per cultivar a les nostres latituds fins ara no ha estat molt utilitzada ni coneguda.
Aquesta Euphorbia és una herbàcia perenne, de clima càlid, molt resistent a les altes temperatures i a la manca d’aigua. Té un comportament tapissant i en ple desenvolupament assoleix una alçada d’uns 20 cm i uns 30 cm d’amplada.
La floració comença a mitjan primavera i acaba cap a finals de tardor amb l’arribada dels primers freds. Les seves flors són petites i singulars, tot i que pel seu petit tamany no resulten cridaneres, però en canvi la floració és extremadament profusa i molt lluïda. Les flors són de color blanc, així com les singulars bràctees que les acompanyen.
El fullatge és vistós, però durant la floració, si la planta vegeta en bones condicions, aquest queda pràcticament ocult sota el mantell format per les innombrables floretes blanques.
Necessita sòls ben drenats i amb una certa fertilitat. És una planta senzilla de cultivar i amb uns requeriments de manteniment baixos. Li agrada vegetar a ple sol, tot i que també pot estar a mitja ombra, però aquesta ubicació no repercutirà positivament en la seva floració.
La seva resistència a les gelades és baixa, no tolera temperatures per sota dels 0 ºC, aquesta característica fa que en climes freds sigui normal cultivar-la o bé com a anual o bé en contenidor i quan arriben les primeres gelades tardorenques es pot introduir dins de casa, en un lloc ben il·luminat i allà continuarà la seva floració.
Si es vol mantenir un port molt determinat, es poden podar les tiges a la primavera, quan comencin a augmentar les temperatures. Però, en condicions normals, no és necessari, així com tampoc és necessari retirar les flors i bràctees seques, ja que no persisteixen per molt temps a la planta.
És resistent a les plagues i malalties si es cultiva en les condicions correctes, ja que terrenys amb excessiva humitat o mal drenats poden provocar la podridura de les arrels. Per la qual cosa és convenient esperar que el sòl estigui totalment sec abans de tornar a regar-la, així com assegurar un bon drenatge de la zona de plantació.
Per les seves característiques resulta una planta molt versàtil al jardí, es pot utilitzar com a planta tapissant, com a bordura en parterres o en jardins de rocalla. Es pot cultivar en tests o en cistelles penjants i també és apta com a planta d’interior.
Cal esmentar que el làtex, propi d’aquest gènere, que s’origina als talls o ferides, és tòxic i pot resultar irritant en contacte amb la pell, per la qual cosa és recomanable usar guants per manipular-la.