Enllaçant amb el post anterior, titulat canvi de paradigma al jardí, el passat mes de setembre, va tenir lloc a la Ribeira Sacra (Ourense) un taller amb el reconegut paisatgista francès Gilles Clément. Un dels objectius del taller era generar diverses propostes per a la dinamització socioeconòmica del lloc.
En aquest enclavament muntanyós, la recuperació del cultiu tradicional de la vinya sobre els seus vessants escarpats, que configura i caracteritza aquest paisatge, ja ha donat lloc a una important dinamització de la vida local. Per complementar aquest tipus de dinàmica, alguna de les idees presentades proposaven potenciar l’apicultura, iniciada ja a la zona per algunes petites iniciatives particulars, com a complement de l’activitat vinícola.
Per a la cria de les abelles, és necessària la presència de plantes mel·líferes, molt abundants en aquest entorn natural i representades per variades espècies, que donen lloc a una mel singular i de qualitat. Però per cultivar, als nostres jardins i zones verdes, plantes que afavoreixin la presència de pol·linitzadors i augmentin la biodiversitat al nostre entorn immediat, als Vivers Sala Graupera, podem trobar diverses espècies amb aquestes característiques, una d’elles és el Stachys byzantina
Aquesta, és una herbàcia perenne, originària de la regió del Caucas, que es coneix comunament com orella de llebre. S’estructura en forma de mata compacta i de poca alçada, amb un comportament tapissant. En ple desenvolupament assoleix una alçada d’uns 30 cm i uns 50 cm d’ample.
El fullatge d’aquesta planta és molt singular, de color platejat i textura vellutada, que és la característica que dóna lloc al seu nom comú.
Floreix a l’estiu, als mesos de juny i juliol. Les seves flors de color magenta rosat, apareixen lleugerament amagades entre el feltre de les tiges florals, en canvi les estructures florals tenen molta presència, ja que despunten per sobre del fullatge arribant a assolir una alçada de 70cm.
No requereix podes, encara que sí convé eliminar les fulles seques que puguin anar apareixent a la zona basal per conservar el seu bon aspecte. També pot resultar convenient eliminar aviat les inflorescències si es vol potenciar un hàbit de creixement especialment compacte.
Els agraden els ambients secs i els sòls amb poca fertilitat i ben drenats. Per la qual cosa, excepte si és cultivada en testos, no necessita ser adobada. És resistent a les baixes temperatures, suportant gelades moderades de fins a -15ºC, encara que hiverns molt rigorosos li poden fer perdre part del fullatge, que recuperarà sense problemes a la següent primavera.
És molt resistent a les plagues i malalties, si es cultiva en les condicions correctes, ja que llocs amb excessiva humitat poden provocar l’aparició d’alguns problemes. Per la qual cosa s’ha d’evitar regar-la en excés.
És una espècie amb un creixement mitjà, requereix poques cures i és fàcil de cultivar. S’ha d’ubicar preferentment en un lloc assolellat i una vegada implantada és molt resistent a la manca d’aigua.
Per les seves característiques és una planta ideal per utilitzar en la jardineria sostenible, amb baixos requeriments hídrics i molt poc manteniment, així com en espais d’aspecte naturalitzat o en jardins de rocalla. També pot ser cultivada en testos.