Com us havíem comentat en un post anterior, us presentem una planta que ens va semblar molt interessant entre la gran varietat d’espècies del Viver de les que vam poder gaudir al Concurs de Speed Gardening d’Olot.
Aquesta planta és el Vitex trifolia purpurea, coneguda comunament com lila àrab. Aquest arbust caduc, de forma arrodonida, pot arribar a tenir port d’un petit arbre i és molt apreciat pel color porpra del revers de les seves fulles. Originari d’Austràlia i el sud-est asiàtic, en ple desenvolupament assoleix fins a 2 metres d’alçada i al voltant de 2 metres d’ample.
La floració comença en ple estiu i dura fins a mitjan tardor. Les seves flors fragants, que resulten especialment atractives per a les papallones i altres pol·linitzadors, es disposen en raïms de color blavós i porpra. A més de a l’època estival, les flors també poden aparèixer en altres èpoques de l’any quan les temperatures són elevades. Posteriorment a la floració produeix unes discretes però abundants baies de color negre.
El fullatge és molt vistós i aromàtic, en triturar les fulles aquestes emanen un cert aroma a pebre, i va variant la seva coloració durant la fase de creixement. Primer les fulles broten amb un color porpra intens i a mesura que maduren, la faç es torna verd glauc i el revers passa a un color lavanda pàl·lid. Aquesta singular característica fa d’aquesta espècie una planta molt interessant per al jardí durant pràcticament tot l’any.
Li agraden els sòls ben drenats i amb un cert grau d’humitat. Però és tolerant a períodes de sequera moderats, així com a un ampli rang de pH del sòl, vegetant correctament tant en sòls àcids com en alcalins.
És un arbust de creixement ràpid, que prefereix estar ubicat a ple sol, encara que tolera una ombra parcial, però a ple sol tindrà una forma més compacta i la seva floració serà més profusa.
Suporta les gelades suaus i no presenta problemes fins que les temperatures són inferiors a -5ºC. És una planta fàcil de cultivar i que requereix poques cures, a més de ser resistent a plagues i malalties, així com a ubicacions en primera línia de mar.
Presenta una alta tolerància a la poda, el que permet la formació de tanques o fins i tot formar-la en copa. La floració es produeix a la fusta jove, per la qual cosa convé podar-la a l’hivern o principis de primavera abans que sorgeixin els nous brots.
Per les seves característiques, resulta un arbust que es pot utilitzar al jardí com a exemplar aïllat, en massa o per a la formació de tanques de mida mitjana. Per la seva rusticitat és adequat tant per al seu cultiu al jardí com per plantar en ubicacions amb menors cures com talussos, mitjanes de carretera o rotondes.
Una altra planta d’aquest mateix gènere, nativa de la zona mediterrània i amb altres interessants característiques, que podem trobar al Viver és el Vitex agnus-castus.