En una obra que acabem de finalitzar, s’han plantat moltes de les espècies produïdes al Viver, entre les nombroses plantes aquí utilitzades i sobre les que us anirem comentant en propers posts, en aquesta ocasió, volem destacar la Libertia peregrinans, que tot i ser una espècie relativament poc coneguda, és cada vegada més habitual i la comencem a trobar sovint tant en jardineria pública com privada.
La Libertia peregrinans és una planta herbàcia rizomatosa que malgrat el seu aspecte de gramínia, pertany a la família Iridaceae. El seu nom es deu a la botànica belga Anne-Marie Libert i “peregrinans” al seu comportament “errant” en el seu hàbitat natural, com es reflecteix en algun dels seus noms comuns. Aquesta planta que al nostre país no disposa d’un nom comú específic, als països anglosaxons és coneguda com “Orange Libertia” o “Wandering Chilean Iris” (Iris errant xilè), encara que realment aquesta planta és originària de Nova Zelanda.
És una mata de fulla perenne, de port compacte i de petita mida, que arriba a assolir uns 50cm tant d’alt com d’ample. La seva característica principal rau en el color de les seves fulles, que varien de cromatisme en funció de l’època de l’any. Passant de tons verds i granatosos més apagats a l’època càlida i de creixement, a uns tons grocs i ataronjats molt lluminosos que es donen a les estacions més fredes de l’any. El cromatisme de les fulles també depèn de l’exposició, ja que encara que és una planta que tolera la mitja ombra, l’exposició a ple sol potencia els colors coure més intensos. Aquesta característica, malgrat el seu aspecte una mica aspre i rígid, li aporta una gran variabilitat al llarg de l’any i proporcionarà color als mesos de l’any en què menys abunden els colors cridaners i lluminosos als jardins.
La floració es produeix des de principis de primavera fins a l’inici de l’estiu. Les seves flors de color blanc i de petita mida emergeixen de la mata en unes curtes tiges formant una panícula.
És una espècie que no presenta tendència a patir plagues ni malalties. Resisteix hiverns moderadament freds, suportant temperatures de fins a -9ºC, encara que també se li pot aplicar una capa de mulch sec per protegir-la de les baixes temperatures durant l’època hivernal. Li agrada vegetar en sòls rics en matèria orgànica, moderadament fèrtils i ben drenats encara que és tolerant a altres tipus de substrats.
A nivell de manteniment, requereix molt poques cures, així com tampoc és exigent en reg, sent molt tolerant a la manca d’aigua. Per mantenir la Libertia en bones condicions no són necessàries gaires accions, s’han de tallar les tiges florals una vegada ha acabat la floració, i a finals d’hivern es poden ordenar i estructurar la planta en funció de les necessitats.
És una planta que es pot utilitzar com a accent entre plantacions, en massa fent de límit o bordura de parterres i també admet molt bé el cultiu en test.
A més de la Libertia peregrinans, a Sala Graupera també es poden trobar altres varietats de Libertia com: L. peregrinans “Gold Leaf” i la Libertia ixioides, totes de característiques molt similars però amb diferents matisos en la tonalitat i intensitat del color de les fulles.