En aquests últims dies del mes d’agost ja es comença a fer patent la proximitat de l’inici de la tardor, i una part important de les espècies dels nostres jardins ha començat a flaquear en floració i colorit passades les profuses floracions de primavera i estiu. Així, en aquest post us mostrarem una espècie que aportarà molta vida i color al jardí en aquesta època de final d’estiu.
Aquesta planta que inicia la seva floració en aquestes dates pre-tardorenques, fa gala d’unes cridaneres flors d’intens color groc, que no només ens regala la seva tardana floració en el moment en què les altres floracions comencen a decaure sinó que també aquesta gamma de colors suggereix l’arribada de la propera estació.
Aquesta planta és el Helianthus salicifolius, que és una herbàcia perenne i rizomatosa, originària del Sud dels Estats Units.
Presenta unes llargues tiges amb un singular fullatge lleuger i vaporós, que generarà un efecte molt especial al jardí i que li imprimeix molt caràcter a aquesta planta fins i tot quan no està en floració.
En ple desenvolupament el seu port és dret i compacte, format per llargues tiges, assolint una alçada de fins a 120cm i una amplada similar.
L’època de floració comença a finals d’estiu, al mes de setembre i arriba fins a l’entrada a l’hivern a finals del mes d’octubre. Les seves flors, amb forma de margarida, són de color groc intens, amb el centre de color marró i apareixen als àpexs de les tiges en forma de panícula.
La floració pot semblar una mica frugal però donada l’època en què té lloc i les seves característiques, resulta una espècie molt interessant per donar vida i color al jardí al final de l’estiu.
El seu cultiu no presenta dificultats especials, té un creixement mitjà-ràpid i vegeta preferiblement a ple sol. Tot i que pot tolerar mitja ombra, aquesta provoca que creixi en alçada més del que és habitual i que es puguin tombar algunes tiges, així com una menor floració.
Resisteix gelades moderades, fins a -10ºC. Presenta una certa tolerància a la sequera però prefereix un substrat amb una certa humitat i ben drenat, en canvi no és exigent quant al tipus de sòl.
Si es pinzen els brots a principis d’estiu la planta tindrà un port més compacte i s’evitarà que es puguin tombar algunes tiges.
No presenta tendència a patir plagues o malalties significatives, però sí que pot ser necessari entutorar les mates per evitar que es tombin les tiges, sobretot si creix en una zona ombria.
Una de les característiques particulars d’aquesta espècie és que tant les flors com el singular fullatge aguanten molt bé com a flor tallada.
A més les flors del H. salicifolius són especialment atractives per a les papallones, per la qual cosa afavorirà la presència d’aquestes al jardí.