Aquesta setmana continuem amb el Concurs de Speed Gardening que va tenir lloc a Olot durant el Congrés de l’APEVC i del qual al post anterior us vam mostrar el jardí guanyador. Així, a continuació us presentem els altres tres jardins que van participar al concurs:
Franges Vives
Aquest jardí es definia en una estètica híbrida, en la qual la vegetació i alguns dels materials presentaven intencionadament un aspecte assilvestrat, no intervingut, però en canvi s’assentaven sobre unes traces rectilínies que ordenaven l’espai. Aquestes traces generaven una trama estructurada, en forma de camins, per les quals discorria la vegetació, entre la qual podem destacar la presència d’algunes espècies com el Pennisetum alopecuroides “Little Bunny” o el Miscanthus sinensis “Yaku Jima”. Aquest jardí va ser realitzat pel col·lectiu Espaisatge i d’ell caldria destacar també la presència d’un mirall, cobert en el seu revers per gespa, que permetia “entrar”, encara que només fos metafòricament, dins del jardí.
Desordre Constructiu
En aquest jardí d’aparença clàssica i exemplar factura, darrere el seu aspecte sobri reivindicava els espais verds enfront del frenesí urbanístic dels últims lustres. Portat a terme per dos jardiners, en ell la vegetació, que no era tan abundant com en altres propostes, però que amb la diversitat de textures i colors, adquiria una important presència. En aquest jardí es trobava una espècie molt interessant, a la qual pròximament li dedicarem un post, el Vitex trifolia purpurea que amb els singulars matisos porpres de les seves fulles no passava desapercebuda o el Leucophyllum frutescens, que tot i que no es trobava en flor, el seu fullatge glauc destacava enfront de la fusta de les travesses i la resta de vegetació.
La Transformació
Aquest jardí versava sobre els canvis que han generat les rotondes al nostre entorn quotidià i l’evolució en el disseny d’aquests elements durant els últims anys. Si alguna cosa caracteritza aquest jardí, realitzat pels estudiants de jardineria de l’IES La Garrotxa, és la seva vocació de ser una fidel reproducció d’aquesta realitat. Però en ell, durant la seva construcció, alguna cosa va transformar la seva escala i la mirada, passa així de ser un escenari de rotonda, a una representació d’un paisatge de carretera a major escala. On la tapissant Zoysia tenuifolia es podia percebre com un arbust de gran port, de manera que el jardí es transformava, guanyava profunditat i augmentava la seva complexitat. Entre la vegetació present en ell, a més de la Zoysia, cal destacar la Salvia leucantha que, a aquestes alçades de la tardor, encara feia gala de les seves interessants flors de color morat i blanc.
Esperem que us hagi resultat interessant aquesta iniciativa, que ha comptat amb la col·laboració de Sala Graupera, i tornar a gaudir aviat d’una propera edició.